El 8 de Març, dia
Internacional de la Dona, és una jornada mundial que celebren les
dones a nivell mundial. Quatre dones, presoneres polítiques kurdes,
estan en tres presons diferents visquent en condicions deplorables.
La Xarxa de Drets Humans del Kurdistan ha aconseguit obtenir
informació recent, mitjançant fonts fiables, pel que fa a les
quatre dones kurdes detingudes a les presons de l'Iran. Les quatre
dones són Ghadrieh Ghaderi, Golnaz Ahangkhosh, Razieh Hakimi i
Zeynab Jalaliyan (1), que va patir una de les frases més dures que
s'han pronunciat als judicis duts a terme contra de les dones
empresonades a l'Iran. Les quatre detingudes han estat privades dels
drets humans més elementals, inclòs el de defensar-se.
Per desgràcia, la
informació sobre el nombre de dones kurdes empresonades a l'Iran i
la seva situació és escassa a causa de les limitacions per a
obtenir informació. La Xarxa de Drets Humans de Kurdistan indica que
no han pogut proporcionar detalls sobre altres dones kurdes també
empresonades.
Zeynab
Jalaliyan – presó de Xoy (Khoy)
Zeynab Jalalian (
persa: زينب جلاليان),
va néixer el 1982 a Maku i va ser condemnada a mort per un tribunal
revolucionari islàmic per pertànyer suposadament a l'organització
kurda PJAK.
Quan Jalalian tenia
deu anys, es va escapar de casa perquè els seus pares no li
permetien anar a l'escola. Segons la seva família, va ser detinguda
el juliol de 2007 a la ciutat kurda de Kermanshah. Després va ser
traslladada al centre de detencions del Ministeri d'Intel·ligència.
La Cort de la
Revolució a Kermanshah va realitzar un breu judici, sense la deguda
diligència ni la deguda representació legal, que durà només uns
minuts. Sobre la base de la seva presumpta pertinença a un partit
polític Kurd, va ser acusada de lluitar contra Déu (mohareb) i la
condemnaren a la pena de mort. Estava malalta a causa de les
condicions de la presó i de la tortura. No va tenir cap advocat que
la defensàs. La Cort li va dir: “Vostè és una enemiga de Déu i
ha de ser penjada molt aviat”. La seva sentència de mort va ser
confirmada pel Tribunal Suprem iranià el novembre de 2009.
El 28 de juny de
2010, la seva família va declarar que a la seva darrera trucada
telefònica, Zeynab hauria esmentat que estava reclosa a la presó
d'Evin. La seva família i els seus advocats no varen aconseguir
durant molt de temps rebre cap informació addicional sobre ella. Les
autoritats els responia que el seu expedient s'havia perdut.
En una entrevista
publicada l'1 de juliol de 2010, durant la Campanya Internacional
pels Drets Humans a l'Iran, l'advocada iraniana Khalil Bahramian va
parlar de la prohibició de visitar la Sra. Jalalian a la presó.
Segons el Comité de
Reporters pels Drets Humans, l'advocat de Jalalian, el Dr. Mohamad
Sharif va declarar el desembre de 2011: “Després d'un llarg
període de seguiment amb les autoritats judicials, el Tribunal
Suprem va anul·lar la condemna a mort i la va canviar per la de
cadena perpètua”. A la presó de Kermanshah, Zeynab Jalalian va
ser informada verbalment per les autoritats judicials que la seva
sentència de mort s'havia commutat per la de cadena perpètua.
El 09 de juny 2012,
es va informar sobre el seu greu estat de salut per no aconseguir un
tractament a la presó per a una hemorràgia interna i una infecció
intestinal, relacionades amb les lesions patides a causa de les
tortures sofertes, a causa de l'escassetat de metges especialistes a
la presó de Dizel Abad, Kermanshah.
El 9 de novembre de
2013, Zynab Jalalian, es trobava a la presó Dizel Abad, Kermanshah,
condemnada a cadena perpètua. En diverses ocasions ha sol·licitat
el trasllat a una presó més propera al seu antic lloc de
residència. Les autoritats, fins el moment, s'han oposat a la seva
petició. Jalalian, pateix malalties digestives i està perdent la
vista, i tot i això se li ha negat el permís mèdic.
El 31 de maig 2014,
Zynab Jalalian, es va convertir en la presa política més antiga de
l'Iran amb els seus 32 anys i està a punt de quedar-se cega.
El desembre 2014,
Jalaliyan va ser traslladada del centre penitenciari de Kirmaşan a
la presó de Xoy. Els últims anys Jalaliyan, tot i el diagnòstic de
l'oftalmòleg i els informes de súplica per mantenir Jalaliyan a
l'hospital i realitzar-li una operació de cirurgia ocular, ha tingut
per resposta, tant dels fiscals i del tribunal Kirmaşan, la seva
negativa a aquests tractaments, permetent un deteriorament encara
major de la seva visió. Fins i tot després de traslladar Jalaliyan
a la presó de Xoy per raons de seguretat, els funcionaris de
Kirmaşan segueix negant-se a facilitar el seu tractament. El fet que
la presó Xoy hagi limitat els serveis de salut complica encara més
la situació i aquest és un punt de gran preocupació.
A més de la salut
de Jalaliyan, fa tres setmanes dos visitants es van fer passar per
periodistes quan varen anar a veure-la a la presó per fer-li una
entrevista en vídeo. Jalaliyan es va negar a participar-hi en
comprovar que realment eren guàrdies de seguretat disfressats de
periodistes. Els dos guàrdies van procedir a amenaçar Jalaliyan
perquè no parlàs ni es comunicàs amb els mitjans de premsa ni amb
les organitzacions dels drets humans.
Malgrat la
preocupació significativa per la situació en la que es troba
Jalaliyan i el seu deteriorat estat de salut, les seves condicions de
visita han millorat a la presó de Xoy. Després d'un any de no poder
veure a la seva família, se li va concedir permís per rebre visites
de familiars. La presó de Xoy és també un lloc més adäquat per
les visites, ja que els seus familiars resideixen a Maku, que està
molt lluny de Kirmaşan però més a prop de Xoy. La seva família és
pobre i els costa assumir la distància i el cost dels viatges, però
ara ja és possible per poder visitar-la. Encara que Jalaliyan hauria
realitzat peticions per ser traslladada més prop de casa durant els
seus anys a Kirmaşan, se li va negar constantment.
Ghadrieh
Ghaderi – presó de Yasuj
Ghadrieh Ghaderi és
una presa política kurda que es manté a la part femenina de la
Presó Central de Yasuj. Ghaderi actualment pateix una infecció greu
d'oïda, migranyes i dificultat de moviment a una de les seves mans.
Ghaderi és
ciutadana kurda de 25 anys que va ser detinguda el juny de 2011 a
Urmiye i va ser reclosa en règim d'aïllament durant els dos mesos
següents a la seva detenció. Durant aquests dos mesos Ghaderi va
ser cruelment torturada, tant mentalment com físicament, amb la
finalitat d'obtenir la seva confessió. La seva tortura va ser tan
greu que, fins i tot després del seu trasllat fora del confinament,
ella va ser incapaç de moure's físicament o de consumir aliments o
aigua durant dues setmanes. Aleshores Ghaderi va ser condemnada a 10
anys de presó pel Tribunal Revolucionari Urmiye, acusada de
cooperació amb el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan).
Després d'una apel·lació de la seva condemna, la sentència es va
reduir a 7 anys de presó.
Ghaderi ha estat
transferida dins i fora de l'hospital diverses vegades els últims
tres mesos, a causa del seu estat de salut, que empitjora. Els metges
han sol·licitat un Scan CT que encara no s'ha dut a terme. Els
informes sostenen que Ghaderi és traslladada per la força amb les
mans emmanillades i un xador cada vegada que la duen a l'hospital, la
qual cosa ha provocat protestes per part d'altres dones a la presó.
S'ha realitzat una
sol·licitud de trasllat de la presó d'Urmiye a la presó de Yasuj,
es va acordar per part de l'audiència que l'advocat transferís un
pagament de mil milions de tomans (una moneda utilitzada a Iran; 1
tomà és igual a 10 rials iranians) als
tribunals. Encara que el pagament de la garantia de Ghaderi es va
realitzar íntegrament i la constatació de la transferència va ser
enviada a la presó d'Urmiye. Ghaderi va estar allà fins el 6 de
juliol de 2013, quan finalment va ser traslladada a la presó Yasuj.
Razieh
Hakimi
Rezieh Hakimi va ser
detinguda el 25 d'agost de 2014 a un dels llogarets dels voltants de
la ciutat Urmiye juntament amb altres joves kurds per les Forces de
Protecció de la Guàrdia Revolucionària d'Urmiye.
Les forces enviades
a detenir varen rebre l'ordre de disparar i, com a resultat, Hakimi
va ser ferida de bala durant el seu arrest. Ella va ser traslladada a
Taleghani Hospital Urmiye durant dos dies abans que fos traslladat a
la base de Seguretat de la Guàrdia Revolucionària Ramadà on va
permanèixer durant un mes. Durant aquest mes Hakimi va ser
interrogada i acusada de pertànyer al PJAK (Partit de la Vida Lliure
del Kurdistan). Més tard també va ser acusada d'unir-se a la lluita
armada i va ser traslladada a les cèl·lules femenines de la Presó
Central d'Urmiye.
A la Presó Central
d'Urmiye, Hakimi es va negar a rebre tractament per les seves ferides
de bala, negant-se a enviar-la a l'hospital, fins i tot després de
comprovar que el seu estat de la seva salut ha empitjorat. Les
ferides de bala des de llavors s'han infectat i el problema de les
ferides continua fins als nostres dies sense tractament. Alguns
Funcionaris de la Guàrdia Revolucionària afirmen que Hakimi havia
tengut la intenció d'unir-se PJAK.
Golnaz Ahangkhosh
Golnaz Ahangkhosh va
ser arrestada el juny de 2014 prop del poble de Berdereş a les
afores de la ciutat d'Urmiye amb altres ciutadans kurds per les
forces de la guàrdia revolucionària.
Les forces de la
guàrdia revolucionària de l'Iran varen envoltar el llogaret i el
poble de Berdereş en un intent de setge. Això va provocar un
conflicte entre kurds de Berderes i la guàrdia revolucionària.
Golnaz Ahangkhosh i diversos ciutadans varen ser detinguts a la regió
propera a la lluita amb l'acusació que tenien la intenció d'unir-se
al PJAK.
A causa del
bombardeig de l'artilleria de la ciutat per les forces del règim
Ahangkhosh va ser ferida per la metralla i arrestada per les forces
del règim. Després del seu arrest, les forces del règim la varen
traslladar a la seva prefectura de seguretat d'Urmiye i la van
interrogar durant 40 dies. Llavors Ahangkhosh va ser enviada a l'àrea
de les cèl·lules femenines de la presó d'Urmiye acusada d'intentar
unir-se al PJAK i de participar a la lluita armada. El 05 de gener de
2015, Ahangkhosh i altres 15 ciutadans kurds, tot esperant el judici,
varen ser condemnats amb l'acusació de participació a la lluita
armada per part de la Secció 1 del Tribunal Revolucionari d'Urmiye,
però la sentència encara no s'ha expedit.
