L'Estat turc obstrueix l'ajuda humanitària a la gent de Kobanê

Ver en castellano

ANF ​​- News Desk

L'Estat turc ha impedit que l'ajuda humanitària enviada des de Dinamarca arribi a les persones de Kobanê que estan a Suruç. El portaveu de l'associació “Kobanê Støttefond”, Daniel Madsen, ha dit que un camió d'ajuda humanitària compost per roba, sabates, matalassos i joguines es manté a l'espera en les duanes turques, més concretament a la frontera de Bulgària amb Turquia. Ha agregat que l'Estat turc està actuant d'una manera hostil cap a la gent de Kobanê.

L'associació danesa “Kobanê Støttefond”, juntament amb el regidor de la ciutat de Furesø, Deniz Celal Kılıç, va enviar un camió d'ajuda humanitària per a la gent de Kobanê que actualment roman en el districte d'Urfa, a Suruç. El camió està retingut a la duana i no se li va permetre entrar al país.

El portaveu de l'associació “Kobanê Støttefond”, Daniel Madsen, ha dit que l'ajuda encara no ha arribat a les persones, ja que l'Estat turc ho impedeix. A això ha agregat que el motiu d'aquest impediment és un intent de l'Estat turc de polititzar el tema, malgrat haver completat els controls necessaris a la duana i d'haver confirmat l'ajuda, que consistia únicament en els articles esmentats. Madsen ha dit que les autoritats turques van exigir que se'ls lliurés l'ajuda a ells, en lloc de permetre l'arribada del camió a Suruç.

Madsen ha demanat al Ministeri d'Afers exteriors de Dinamarca que parli amb les autoritats turques perquè deixin que el camió arribi a Suruç, i ha afegit que altres 5 camions provinents d'Europa que transportaven ajuda per a la gent dels campaments de Suruç, també estan retinguts a la duana de la frontera turcobúlgara.

Madsen ha dit que no és fàcil per a ells entendre l'actitud hostil de l'Estat turc cap als kurds desplaçats i ha subratllat que fins i tot l'Estat turc no permet que la Creu Roja, que és una organització d'ajuda humanitària internacional, vagi fins a Kobanê per a lliurar ajuda.

El portaveu de l'associació “Kobanê Støttefond”, Daniel Madsen, ha demanat a la comunitat internacional que intervingui i mostri la seva solidaritat amb el poble kurd, el qual viu un moment difícil.

Declaracions dels combatents espanyols a Rojava

Visca l'internacionalisme proletari, visca les YPG/YPJ, visca la lluita de la classe obrera!

Castellano:

Declaraciones de los combatientes españoles en Rojava.

Viva el internacionalismo proletario, viva las YPG/YPJ, viva la lucha de la clase obrera!

Els grups d'Al-Nusra segresten a 300 kurds

Para ver en castellano

Comandos de Jabhat Al-Nusra han segrestat a més de 300 kurds en la carretera de Aleppo-Efrîn.

Aquests grups han aturat a 5 autobusos de passatgers en la carretera que va des del cantó de Efrîn fins a Aleppo en el matí del dilluns. Els comandaments van segrestar als passatgers bloquejant els autobusos a l'entrada del poble de Tiqad, a 20 km a l'oest d'Aleppo.

S'ha informat que els autobusos i més de 300 passatgers han estat traslladats al seu tribunal Sharia al centre d'Al-Dana, a la ciutat de Idlib. Algunes dones han estat alliberades.

25 presos polítics executats a Iran les últimes dues setmanes

Para ver en castellano

Iran continua cometent crims dins del seu territori mentre els poders internacionals negocien amb el règim iranià el seu programa nuclear. Iran ha executat a 25 activistes des de l'inici d'Abril.

Les execucions a Iran es van reduir breument després de les fortes crítiques del delegat de les Nacions Unides Ahmed Şahin i Amnistia Internacional, però es van incrementar de nou després de l'acord amb els poders internacionals en relació al seu programa nuclear.

El passat dia 13, famílies dels presos polítics es van concentrar enfront de la presó de Kerec per evitar que els seus familiars fossin penjats. Va haver-hi prop de 200 persones enfront de la presó. D'imprevist, una dona que es trobava en la concentració va començar a cridar: “Els han penjat!”, aquesta ha estat la primera execució en massa perpetrada des de l'acord aconseguit el passat 2 d'abril en Lausanne.

Les autoritats de la presó li van dir a les famílies que l'ordre va venir des de adalt, al mateix temps l'oposició iraniana informava mitjançant els mitjans oficials d'aquesta execució.

40 presoners més anaven a ser penjats en aquest dia en altres presons iranís, no obstant això no es poden conèixer detalls fins que aquestes es duen a terme.

S'ha informat que 25 persones han estat executades a Iran des de l'inici d'abril. Iran ha dut a terme moltes unes altres al febrer, penjant almenys a 98 persones d'acord a les fonts de l'oposició.

Des de l'inici de l'any s'han reportat 260 execucions a Iran.

[FOTOS] NEWROZ i discurs d'Abdula Ocalan 21/03/15, Amed

Para ver en castellano

La Delegació del CSRPK ha estat a la celebració del NewRoz a Amed (Diyarbakir), capital de Kurdistan Nord. En aquesta festa, realitzada a les afores de la ciutat va congregar a més de 3 milions de persones segons els organitzadors. Aquesta celebració va disposar de concerts, discursos i va reproduir un comunicat especial del líder kurd Abdula Ocalan per a tot el seu poble, transcrit més a baix.

Discurs d'Abdula Ocalan

A TOT EL NOSTRE POBLE:

Salud el Newroz de tot el nostre poble i amics que prenen part amb la pau, la igualtat, la llibertat i la democràcia.

La crisi causada per les polítiques neoliberals imposades a tota la humanitat pel capitalisme imperialista i els seus despòtics col·laboradors locals pren efectes destructius a la nostra regió i el nostre país. En aquest entorn de crisi, les diferències ètniques i religioses dels nostres pobles i cultures estan desapareixent per les guerres d'identitat i brutals sense sentit. Ni la nostra història ni modernitat, ni la nostra consciència ni els nostres valors polítics poden mantenir-se en silenci i poden desesperar-se contra aquest panorama polític. Per contra, una intervenció urgent és la nostra responsabilitat religiosa, política i moral.

La nostra lluita per la democràcia, la llibertat i la fraternitat i la pau honorable dels pobles del nostre país es troba en una etapa crítica. Aquesta lluita del nostre moviment durant 40 anys que ha estat dolorosa no va arribar a res però ara està en l'etapa que no pot mantenir-se en la mateixa línia. La Història i el nostre poble exigeixen una solució democràtica i la pau, que és pròpia per a l'esperit del nostre temps. Ens enfrontem amb la missió d'iniciar un nou procés sobre la base dels 10 articles que es declaren oficialment en la històrica Dolmabahçe Sarayı.

Amb l'acord sobre els principis en virtut de la declaració, veig històric i necessari celebrar un congrés per detendre la lluita armada realitzada pel PKK contra la República turca des de gairebé 40 anys i determinar estratègies i tàctiques polítiques i socials que siguin adequades per al nou període. Espero que l'acord principal s'aconsegueixi en el menor temps i després de la formació de la comissió de la veritat i la reconciliació integrada per parlamentaris i membres de delegació de monitoratge, podem realitzar aquest congrés. El nou període comença llavors amb aquest congrés. En aquesta nova etapa estem entrant en un nou procés en la República de Turquia sobre la base de la ciutadania constitucional lliures i iguals com una societat democràtica amb identitats democràtiques que viuen junts en pau i fraternitat. D'aquesta manera superar els 90 anys de la República que estan plens de conflictes, estem caminat a un futur amb la teixida pau real i criteris democràtics universals. La veritable història de Newroz és per saludar d'aquest procés en la presència dels seus. No obstant això, els fets correctes que tenen raó per al nostre país i el nostre poble han del mateix temps ser vàlids per a la nostra regió, que és completament sagrada. La realitat de l'imperialisme capitalista en els darrers dos-cents anys, en general, especialment en els últims cent anys és la següent: Sobre la base del nacionalisme de l'Estat nació, les identitats ètniques i religioses s'han establert unes contra altres; em referesc a la política de dividir i governar que ha estat en vigor fins ara!

Hem de saber que, l'última brutalitat de les potències imperialistes que no renuncien a les seves ambicions a l'Orient Mitjà surt a la imatge de l'ISIS. Aquesta organització força el significat de la brutalitat, sacrificats els pobles kurds, turcomans, àrabs, yezidís, assiris, així com les dones i els nens.

Mes, és el dia d'acabar aquesta història brutal i desastrosa i transformar-la en una de fraternitat i la democràcia, que és adequada per al nostre veritable passat.

Segons el meu entendre, és necessari passar a la vida comuna amb identitats democràtiques obertes a través de la política democràtica, superant els Estats nació que són causats per la confrontació, l'esgotament, el funest nacionalisme. Per a això faig una crida als Estats nació per dur a terme el nou tipus de servitud democràtica i amb les polítiques democràtiques i de nou una crida als Estats nació per construir una nova llar democràtica i col·lectiu d'Orient Mitjà en sí mateix. A més faig una crida a les dones i els joves que copegen les ales de la llibertat, i als qui són la immensa majoria de la nostra societat a prendre part de l'activitat i a tenir èxit en els camps econòmics, social, polític i de seguretat del proper període. A més, salutació a la resistència i la victòria de Kobanê que té un gran significat per a la nostra regió i també per al món internacional. Sobre aquesta base estic saludant l'«Ànima d'Işem» que ha millorat com una espècie de símbol de la nova història.

Les avaluacions que he fet anteriorment són una trucada preciosa per a una reconstrucció social, la revisió i la restauració de la nostra història i dels nostres dies.

Una vegada més, salutació a aquest històric Newroz vostre i de tots els pobles del món.

Visca Newroz!
Visca la fraternitat dels Pobles!

Abdullah Öcalan
Presó Imrali
21 de març del 2015

Arribada a Suruç 14/03/15

Para ver en castellano

Centre Cultural de Suruç

La delegació del Comité de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd ha arribat a Suruç. Aquesta ciutat limítrofa amb la frontera de Síria té un 99% de població kurda. La ciutat ha crescut al llarg d'un carrer principal, en aquest carrer trobes tendes de menjar, restaurants, tendes de proveïments variats i fruiteries. Als costats d'aquest carrer principal s'estenen cases baixes, de construcció típica, amb patis interiors i de dues plantes. El carrer està molt concorregut i encara que durant el dia els cotxes, furgonetes i camions van i vénen en el seu enrenou; a la nit els dominis passen a les mans de l'exèrcit turc, que es passegen descaradament en els seus tanquetes, amb les seves portes obertes per a vigilar a tots els que per allí passen.

Ens hem dirigit al Centre Cultural de Suruç, un edifici gran de tres plantes amb un jardí que ho envolta. En accedir arribes a la sala d'estar, on tenen habilitada una petita cuina i diverses taules baixes, on la gent menja, conversa i treballa. Hi ha electricitat, aigua i internet. Aquí és on s'allotgen periodistes i altres persones amb interès a la zona.

Fayza Abdî, responsable de la Auto-administración de la Democracia en el cantón de Kobanê

Hem estat rebuts per Fayza Abdî, de l'Acte-administració de la Democràcia en el cantó de Kobanê, que molt amablement ens ha explicat la situació actual dels refugiats. Actualment hi ha 6 camps de refugiats als voltants de Suruç, només un d'ells està baix control de l'exèrcit turc i el mandat de l'ONU. La resta dels camps són gestionats pels propis kurds. Hi ha aigua en tots els camps i el menjar encara que no és abundant, no manca. En aquests camps s'han arribat a allotjar a 20.000 persones, encara que actualment estàn al voltant de les 10.000, ja que molta gent està creuant la frontera per retornar a les seves cases, tant a Kobanê com als pobles alliberats del voltant. Fayza ens ha introduït a Mustafa, (diplomàtic de la ciutat de Suruç), que ens ha proporcionat una targeta amb la qual poder accedir als camps de refugiats pels proper 2 dies. Després de menjar una amanida i un kebap, hem deixat les nostres motxilles a les habitacions comunals de la segona planta i ens hem dirigit a la casa dels Abdî.

Khalil Abdî, doctor de Kobanê

A Suruç tot està molt a prop, ja que al que anomenen ciutat no és més que un petit poble. Prenem uns pocs carrers i entrem en la residència dels Abdî. Hem creuat un estret passadís per arribar a un pati interior amb una zona enjardinada, allí ens han fet passar a un saló amb moqueta. Al llarg de 3 dels seus murs hi havia uns amplis coixins embuatats arran de terra, que fan de còmodes seients. Hem estat acollits amb una excepcional hospitalitat pel doctor Khalil Abdî, pare de Fayza. Ens han convidat a cafè, te i fruita. Khalil Abdî, de professió mèdic, ens ha explicat la paupèrrima situació en Kobanê. Actualment a la ciutat no hi ha ni electricitat ni aigua. A través d'unes fotos preses a dia d'avui ens han ensenyat la destrucció de la ciutat, gairebé no queda un edifici en peus i els enderrocs inunden els carrers fent difícil el moviment. A causa del bloqueig de Turquia hi ha escassetat d'aliments, medicines, combustible i altres objectes de primera necessitat.

Durant aquesta reunió ens acompanyaven altres refugiats de Kobanê, un home, el qual no ha volgut donar el seu nom, ens ha ensenyat unes fotos amb una bomba que havia estat col·locada dins de la seva casa per l'ISIS. Artefactes casolans però molt potents, que s'han cobrat la vida de desenes de persones, que en obrir les portes de les seves residències han detonat els explosius. Khalil com la resta d'acompanyants ens han insistit en la imperiosa necessitat d'equips tècnics especialitzats per a desactivar bombes, ja que sense ells tant la reconstrucció de Kobanê, com la precària tornada a la vida diària, es fa impossible. Actualment compten amb l'ajuda d'un grapat d'enginyers, que amb escassos mitjans cada dia es juguen la vida amb aquests perillosos artefactes explosius.

També ens han informat de la tornada dels desplaçats, segons les seves dades gairebé unes 50.000 persones estan actualment tant en els camps de refugiats als voltants de Kobanê com a la pròpia ciutat. La situació és penosa per tots aquells que han tornat, però en els camps de refugiats a Turquia no estan molt millor, ja que el govern turc no els vol concedir permisos de treball, i sense treball no hi ha diners i sense diners no poden millorar la seva qualitat de vida. Aquesta és la realitat del capitalisme, tant aquí com en la resta del món. Per això també ens han insistit en la necessitat incipient de l'obertura d'un corredor humanitari, perquè la poca ajuda que arriba des d'organitzacions internacionals informals, pugui ser efectiva dins del cantó. Així mateix ens han confirmat que cap Estat ha manat ajuda. Per a ells aquesta situació és inconcebible, ja que ells consideren que no estan lluitant únicament per alliberar la seva terra de l'ISIS, sinó que combaten per la humanitat, perquè aquesta organització terrorista no expandeixi les seves xarxes, no es faci més forta i propagui els seus atacs a altres parts del planeta. Actualment segons diverses fonts hi ha 5.000 combatents de l'ISIS amb nacionalitat francesa, 3.000 amb nacionalitat tunesa i només 2.000 amb nacionalitat siriana, entre molts altres. Per això els habitants de Kobanê no comprenen com els països de la coalició anti-ISIS de l'única cosa del que són capaços és de bombardejar les seves ciutats i llogarets, destruint-ho tot, tant grups de l'ISIS com a la població civil. Després de preguntar-lis sobre la possible complicitat de certs governs occidentals amb l'ISIS, ens han respost que d'això no tenen proves, però que tot és possible en aquesta caòtica situació.

Malgrat la precària situació, del dolor de la mort i la por de la guerra, aquesta gent no perd el somriure, l'amabilitat ni la disponibilitat per ajudar en tot el que poden. És molt impressionant com la solidaritat es respira en cada cantonada i com regna un ambient amigable en cada lloc que hem visitat. Estem impacients per continuar la nostra visita, ampliar els nostres coneixements sobre la situació de la guerra, aprofundir per entendre les històries de vides dels quals aquí habiten i comprendre una mica millor com és la realitat d'aquest fort, bell però oblidat poble que és el kurd.

Camp de refugiats Kulunya 15/03/2015, Suruç

Para leer en castellano

Avui a la tarda ens hem dividit en dos grups, un dels grups de la delegació del CSRPK ha estat en el camp de refugiats de Kulunya a uns 15 minuts amb cotxe de Suruç. El camp de Kulunya és el més gran dels 6 camps que hi ha a la zona de Suruç. El camp que hem visitat està sota la jurisdicció del partit kurd BPD (Partit de la Pau i la Democràcia).

Hi ha dos tipus de camps de refugiats a la zona de Suruç, uns controlats pel govern turc i els altres gestionats pel partit kurd BDP. Al començament de l'assetjament a Kobanê milers de refugiats van creuar la frontera. Durant la primera setmana el govern turc no va reaccionar i les persones que no tenien diners per llogar habitacions a la ciutat de Suruç van haver de dormir al carrer, enfrontant-se a l'hivernal fred de novembre. Amb les primeres ones de refugiats les autoritats kurdes van començar a construir campaments. Aquests campaments van ser un punt de trobada entre els kurds de l'Oest i els kurds del Nord. Va fer que les persones s'ajuntessin i col·laboressin a causa de la necessitat, creant una estreta comunió entre ells.

El govern turc ha tardat gairebé 4 mesos per a començar a construir el primer campament sota la seva jurisdicció, aquest camp es diu Afat. És l'únic camp del govern turc. En aquest camp les persones no tenen llibertat de moviment, si surten més de 2 hores, la policia va a buscar-los i poden passar la nit en una cel·la. Segons declaracions de diverses persones de la zona, en aquests camps les tendes de campanya són bones, hi ha electricitat i tenen aigua diàriament. No obstant això el menjar és de mala qualitat i mengen la majoria de les vegades dos únics plats, sopa i arròs. Aquests camps estan controlats per la policia turca i l'exèrcit. La policia i els militars custodien els camps dia i nit. Sovint la policia registra les tendes de campanya, la qual cosa resulta una violació directa a la seva intimitat, amb l'excusa que cerquen terroristes amagats. Llavors ens preguntem per què les persones decideixen anar a aquests camps. El nostre guia ens comenta que les autoritats turques paguen a les famílies 85 lires al dia perquè es quedin en el camp, d'aquesta manera fan bona publicitat, tant als mitjans de comunicació com a les delegacions internacionals que vénen a inspeccionar la zona. En el camp controlat per l'autoritat turca els kurds no poden parlar la seva llengua, només poden pronunciar-se en àrab i turc, i si no ho fan, és una excusa perfecta per passar la nit en una cel·la.

En els camps de refugiats organitzats pel BPD, que són els 5 restants, les persones tenen llibertat de moviment. El nostre guia ens assegura que el menjar és molt millor. Dins d'aquests camps participen diferents organitzacions i conviuen tant kurds com àrabs, encara que hi ha una gran majoria kurda. El camp de Kulunya, el qual visitem avui, és el més gran dels 6 camps. En aquest camp van ser aixecades 800 tendes on s'han arribat a allotjar 5.000 persones. Actualment queden unes 3.500 persones, la resta han tornat a Kobanê. En aquest camp es van construir dutxes i banys diferenciats per sexe. L'aigua que s'utilitza tant per beure com per endreçar-se arriba cada dia a través d'uns camions cisternes que emplenen els dipòsits. També existeixen pous d'aigua però no són suficients per a totes les persones que habiten en aquest lloc. També s'han construït altres edificis per emmagatzemar menjar i diferents subministraments. Així mateix, es va construir una cuina i una escola perquè els nens puguin continuar els seus estudis. Davant d'aquesta escola es va fer un parc infantil. Cal esmentar la construcció de dues enormes tendes, una amb capacitat per allotjar a 200 persones i l'altra servirà per projectar cinema i fer diferents actes, encara que actualment està a mig construir, ja que no hi ha temps per gestionar tots els projectes.

Un dels majors problemes que hi ha en aquests camps és l'escassetat de menjar. Tota l'ajuda internacional és recollida per l'organització humanitària Afat, la qual prové del govern turc i la gestiona a la seva voluntat. La majoria de l'ajuda humanitària es queda en el camp de Afat i una poca d'aquesta ajuda és repartida a la resta de camps. Així mateix el nostre guia ens confirma que de vegades les autoritats turques tallen l'aigua i l'electricitat dels camps de refugiats, al·legant que són camps il·legals.

Dins del camp hem visitat la “Dolenta Jinên” (Casa de la Dona) dedicada a la màrtir Sakine Caszin. Aquesta tenda fa de taller de manualitats. El 50% de les dones del campament treballen en aquesta tenda fent diferents joies i adorns per a vendre i treure diners pel campament. Fan polseres, fermalls, robes de punt de ganxo (bufandes, guants i capells) i cintes per al pèl amb els colors tradicionals kurds. Aquestes seran venudes en la seva majoria en la celebració del NewRoz en Suruç el proper dia 17.

També hem visitat la tenda que fa d'hospital, aquesta tenda és molt petita i està mal proveïda. Falten medicaments de tot tipus i personal especialitzat. Diuen que dins de les seves prioritats són voluntaris metges i infermers que puguin gestionar aquest petit “hospital”. El nostre guia ens assegura que ha vist morir a diverses persones en els camps per l'escassetat de recursos, sobretot nens petits. Una altra de les necessitats de personal són professors, ja que hi ha molts nens i no poden fer classe a tots ells tots els dies de la setmana. Els kurds consideren aquesta necessitat una prioritat, ja que reconeixen que el futur del seu poble està en l'educació dels nens.

Dins del campament de Kulunya cooperen diferents organitzacions i totes les persones que allà treballen són voluntaris. Una d'elles és l'organització “Support the Life” en la qual col·labora el nostre guia. Aquesta va ser la primera organització a implicar-se en la construcció i gestió dels camps. Una altra de les organitzacions que gestiona els camps és una ONG de refugiats cristians iranís, que té la seva seu a Londres. Aquests cristians iranís han hagut de fugir de la seva terra, ja que la seva pràctica religiosa està prohibida a l'Estat d'Iran. Els nois d'aquesta organització són els que s'encarreguen de gestionar i cuinar el menjar per a tot el campament. Així mateix estan tractant de fer un petit hort on poder conrear verdures per al seu acte-consum.

Malgrat les necessitats i la precarietat dels camps la gent manté la dignitat i el somriure. Ens han rebut amb molta amabilitat i ens han permès moure'ns lliurement per on hem volgut. Demà tractarem de visitar altres camps de refugiats per tenir més material audiovisual.

Cau en combat la combatent i cantant kurda Viyan Peyman. Honor i glòria a la companya Viyan!

Viyan Peyman – Fermandare Min (Bilal Rojava)

La combatent i cantant Viyan Peyman, oriünda de la ciutat de Mako del Kurdistan Iranià, va perdre la vida aquest dilluns 6 d'Abril de 2015, mentre combatia contra l'Estat Islàmic en Serekaniye (cantó del Yazira), segons ha informat l'agència de notícies Hawar News.

Heus aquí una cançó escruixidora composta i interpretada per la combatent de l'YPJ Viyan Peyman:

Ai mare, pobra de la meva!

Avui el meu cor plora, ai quina desgràcia va caure sobre nosaltres!

Avui cantaré sobre la resistència de Kobanê, perquè sigui un poema recitat pel món i la humanitat, ai mare!

Avui una altra vegada les nostres noies i els nostres nois kurds han convertit els seus pits en escuts enfront dels tancs i bombes..

Ai mare, pobra de la meva!

Avui imagino a les mares de Kobanê als carrers plorant, imagino als nens, les nenes, els ancians i les ancianes cridant de dolor i ràbia.

Veig les llagrimes dels nens de Kobanê com si fossin el riu Èufrates inundant els carrers de Kobanê. Ai mare, pobra de la meva!

Video aquí

En castellano:

Cae en combate la combatiente y cantante kurda Viyan Peyman. ¡Honor y gloria a la compañera Viyan!

Viyan Peyman – Fermandare Min (Bilal Rojava)

Se apaga para siempre la voz de Viyan Peyman, la famosa cantante del ‪#‎YPJ‬

La combatiente y cantante Viyan Peyman, oriunda de la ciudad de Mako del Kurdistán Iraní, perdió la vida este lunes 6 de Abril de 2015, mientras combatía contra el Estado Islámico en Serekaniye (cantón del Yazira), según ha informado hoy la agencia de noticias Hawar News.

He aquí una canción estremecedora compuesta e  interpretada por la combatiente del YPJ Viyan Peyman:

Ay madre, pobre de mi!

Hoy mi corazón llora, ay qué desgracia cayó sobre nosotros!

Hoy cantaré sobre la resistencia de Kobanê, para que sea un poema recitado por  el mundo y la humanidad, ay madre!

Hoy otra vez nuestras chicas y nuestros chicos kurdos han convertido sus pechos en escudos frente a los tanques y bombas..

Ay madre, pobre de mi!

Hoy imagino a las madres de Kobanê en las calles llorando, imagino a los niños, las niñas, los ancianos y las ancianas gritando de dolor y rabia.

Veo las lagrimas de los niños de kobanê  como si fueran el río Èufrates  inundando las calles de Kobanê. Ay madre, pobre de mi!

Video aquí

Informació sobre el terreny: Una delegació del Comité de Solidaritat amb Rojava visita els campaments de refugiats kurds

Un petit grup de persones que participen amb el Comité de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd s'ha desplaçat recentment cap al Kurdistan nord (Turquia) per a visitar la realitat dels camps de refugiats kurds. L'objectiu d'aquest viatge és conèixer la realitat que viuen les persones que s'han vist obligats a abandonar les seves llars a causa dels conflictes bèl·lics de la regió, on l'organització coneguda com l'Estat Islàmic ha atacat reiteradament les poblacions kurdes de Rojava (Kurdistan oest), en el nord de Síria.

Amb motiu d'aquest viatge, hem habilitat en el nostre blog una nova pestanya destinada a anar recollint totes les entrades que aquesta delegació vagi publicant donis del terreny. Podeu veure-la en la part lateral esquerra amb el nom de “Delegació” o podeu consultar-la en el següent link:

https://comitesolidaridadrojava.wordpress.com/category/delegacion/

Esperem que aquesta delegació pugui veure i conèixer la realitat dels camps de refugiats on es troben persones desplaçades per la guerra que estan vivint, així com ser testimonis de la realitat social i política que suposa viure tal situació d'emergència. La solidaritat internacional és més important que mai amb aquest poble lliure i combatiu que és el poble kurd. Demanem a les persones que llegiu aquest article que ens ajudeu a difondre els articles que anirem publicant a la nostra web per aconseguir un major abast i difusió. Seguirem informant.


En castellano:

Información sobre el terreno: Una delegación del Comité de Solidaridad con Rojava visita los campamentos de refugiados kurdos

Un pequeño grupo de personas que participan con el Comité de Solidaridad con Rojava y el Pueblo Kurdo se ha desplazado recientemente hacia el Kurdistán norte (Turquia) para visitar la realidad de los campos de refugiados kurdos. El objetivo de este viaje es conocer la realidad que viven las personas que se han visto obligadas a abandonar sus hogares a causa de los conflictos bélicos de la región, donde la organización conocida como el Estado Islámico ha atacado reiteradamente las poblaciones kurdas de Rojava (Kurdistán oeste), en el norte de Siria.

Con motivo de este viaje, hemos habilitado en nuestro blog una nueva pestaña destinada a ir recogiendo todas las entradas que esta delegación vaya publicando desde el terreno. Podéis verla en la parte lateral izquierda con el nombre de “Delegación” o podéis consultarla en el siguiente link:

https://comitesolidaridadrojava.wordpress.com/category/delegacion/

Esperamos que dicha delegación pueda ver y conocer la realidad de los campos de refugiados donde se encuentran personas desplazadas por la guerra que están viviendo, así como ser testigos de la realidad social y política que supone vivir tal situación de emergencia. La solidaridad internacional es más importante que nunca con este pueblo libre y combativo que es el pueblo kurdo. Pedimos a las personas que leáis este artículo que nos ayudéis a difundir los artículos que iremos publicando en nuestra web para alcanzar un mayor alcance y difusión. Seguiremos informando.

Crònica de l'acte de presentació del Comité de Solidaritat amb Rojava i el poble Kurd

El passat dia 27 de febrer el Comité de Solidaritat amb Rojava i el poble Kurd - Mallorca es va presentar a l'Ateneu Llibertari SAV-SOV, CGT Mallorca, que va comptar amb l'assistència de 20 persones.

Dies abans de la presentació, el Comité de Solidaritat va realitzar una repartició d'octavetes a la UIB per tal d'informar de l'acte i poder donar a conèixer la situació del Kurdistan així com l'activitat del Comité a totes aquelles persones que se'ns aproparen.

Durant la presentació informàrem que aquest era el primer acte de molts altres futurs que es realitzaran en solidaritat amb el poble kurd a Mallorca, en els que intentarem conscienciar al nostre poble sobre la seva revolució i proporcionar tot tipus d'ajuda material i econòmica possible per al seu desenvolupament.

Després va començar la xerrada informativa, dividida en dues ponències.

La primera ponència va desenvolupar una introducció històrica del Kurdistan, una breu explicació de la seva situació des de que formava part de l'Imperi Otomà fins a la seva actualitat política, en la que es troba geogràficament dividit i sotmès pels estats d'Iran, Iraq, Síria i Turquia. També es va fer un repàs de la història política del PKK i del seu líder Abdullah Ocalan, detingut il·legalment a l'ambaixada de Bèlgica a Estambul i empresonat baix condicions d'absoluta tortura a Turquia des de l'any 1999.

Durant la segona part de la xerrada es van explicar les arrels de l'extremisme islàmic, concretament com neix l'Estat Islàmic, també conegut com ISIS o DAESH per les seves sigles en àrab i en anglès. Segons arxius desclassificats de la CIA per Wikileaks, aquesta organització neix directament de la mà del Mossad, agència d'intel.ligència israeliana a Iraq, l'any 2006 amb la retirada de l'exèrcit nord-americà. La seva intenció és congregar a un mateix punt a extremistes musulmans per a desestabilitzar la regió d'Orient Mitjà i poder justificar el desenvolupament de la seva força militar.

També es va recalcar el paper que juguen a la regió les potències imperialistes de EEUU-UE i Rusia-Xina, a més de tots els països de l'Orient Mitjà, clarament interessats per les reserves de petroli de la regió, especialment Turquia per la seva enemistat històrica amb els kurds. Després es van explicar alguns dels detalls de la revolució social de Rojava, iniciada l'any 2013 amb l'alliberació del Cantó de Kobane de mans del govern reaccionari de Bashar Al Assad, fent èmfasi  en el paper que ha jugat l'apoderament de la dona en gran part gràcies a les forces d'autodefensa de la dona YPJ i del poble YPG que han estat crucials per a la victòria antifeixista a la batalla de Kobane.

A continuació, es va xerrar sobre les brigades internacionalistes anarquistes i comunistes que treballen en la regió, fent referència a l'MLKP (Partit Comunista Marxista-Leninista de Turquia i Kurdistan nord), ja que dos internacionalistes espanyols formen part del seu batalló a Kobane.

Finalment, es va projectar un documental sobre l'heroica resistència kurda a Rojava i es van aclarir tots els dubtes als assistents.

DONEM SUPORT ALA REVOLUCIÓ DE ROJAVA!!

VISCA L'INTERNACIONALISME PROLETARI!

BIJI KURDISTAN!!

En castellano:

El pasado día 27 de febrero el Comité de Solidaridad con Rojava y el pueblo Kurdo - Mallorca se presentó al Ateneo Libertario SAV-SOV, CGT Mallorca, que contó con la asistencia de 20 personas.

Días antes de la presentación, el Comité de Solidaridad realizó una repartición de octavillas a la UIB para informar del acto y poder dar a conocer la situación del Kurdistán así como la actividad del Comité a todas aquellas personas que se nos acercaron.

Durante la presentación informamos que este era el primer acto de otros muchos futuros que se realizarán en solidaridad con el pueblo curdo en Mallorca, en los que intentaremos concienciar en nuestro pueblo sobre su revolución y proporcionar todo tipo de ayuda material y económica posible para su desarrollo.

Después empezó la charla informativa, dividida en dos ponencias.

La primera ponencia desarrolló una introducción histórica del Curdistán, una breve explicación de su situación desde que formaba parte del Imperio Otomano hasta su actualidad política, en la que se encuentra geográficamente dividido y sometido por los estados de Iran, Iraq, Siria y Turquía. También se hizo un repaso de la historia política del PKK y de su líder Abdullah Ocalan, detenido ilegalmente a la embajada de Bélgica a Estambul y encarcelado bajo condiciones de absoluta tortura a Turquia desde el año 1999.

Durante la segunda parte de la charla se explicaron las raíces del extremismo islámico, concretamente como nace el Estado Islámico, también conocido como ISIS o DAESH por sus siglas en árabe y en inglés. Según archivos desclasificados de la CIA por Wikileaks, esta organización nace directamente de la mano del Mossad, agencia de inteligencia israelí en Iraq, en 2006 con la retirada del ejército norteamericano. Su intención es congregar a un mismo punto a extremistas musulmanes para desestabilizar la región de Oriente Medio y poder justificar el desarrollo de su fuerza militar.

También se recalcó el papel que juegan en la región las potencias imperialistas de EEUU-UE y Rusia-China, además de todos los países del Oriente Medio, claramente interesados por las reservas de petróleo de la región, especialmente Turquía por su enemistad histórica con los curdos. Después se explicaron algunos de los detalles de la revolución social de Rojava, iniciada en 2013 con el liberación de Cantón de Kobane de manso del gobierno reaccionario de Bashar Al Assad, haciendo énfasis en el papel que ha jugado el apoderamiento de la mujer en gran parte gracias a las fuerzas de autodefensa de la mujer YPJ y del pueblo YPG que han sido cruciales para la victoria antifascista a la batalla de Kobane.

A continuación, se charló sobre las brigadas internacionalistas anarquistas y comunistas que trabajan en la región, haciendo referencia al MLKP (Partido Comunista Marxista-Leninista de Turquía y Kurdistán norte), puesto que dos internacionalistas españoles forman parte de su batallón a Kobane.

Finalmente, se proyectó un documental sobre la heroica resistencia kurda a Rojava y se aclararon todas las dudas a los asistentes.

APOYEMOS A LA REVOLUCIÓN DE ROJAVA!!

VIVA El INTERNACIONALISMO PROLETARIO!

BIJI KURDISTÁN!!