viernes, 29 de mayo de 2015

Nou Estat Policial a Turquia després de l'engegada del nou paquet de seguretat interna





Després d'una llarga sessió duta a terme aquesta nit, ha estat aprovada al Parlament turc el “paquet de seguretat interna” que atorga major poder a la policia, incloent-hi el dret de tirar a matar. Aquest projecte va ser presentat pel govern de l'AKP i inclou canvis en certes lleis i ordres executives.

En la nova legislació s'inclouen dins de la definició d'armes, l'anomenat còctel molotov, justificant el poder dels cossos policials de disparar amb bales de foc a totes aquelles persones que utilitzin aquesta arma. La llei també prohibeix la vestimenta tradicional «Sal û şapik» argumentant que “s'assembla a l'uniforme de l'organització” i preveu la detenció de les persones que cobreixin el seu rostre amb el tradicional “keffiyeh”. Serà possible declarar certes àrees com a «zones militars prohibides» per motius de falta de seguretat, això comportarà la possible evacuació d'àrees de població.

Si es considera que pot haver-hi un retard, bastarà amb un escrit del cap de la policia o del cap de l'organització d'intel·ligència per realitzar escoltes telefòniques dels ciutadans i solament serà sotmès a l'aprovació d'un jutge passades 48 hores, en lloc de les 24 hores anteriors.

La nova legislació també atorga amplis poders als governadors, que podran prohibir les manifestacions, protestes, concentracions així com ordenar arrests i assignar unitats armades.

El Partit Democràtic dels Pobles (HDP) es va oposar al paquet de seguretat i va aconseguir que el govern retirés almenys seixanta articles. La resta de les mesures que van ser aprovades, malgrat l'oposició per la resta dels partits, han causat fúria i estupor en la ciutadania i en les organitzacions de drets humans.

Els comentaristes opinen que el govern de l'AKP pren aquestes mesures just abans de les eleccions generals a Turquia per evitar qualsevol oposició, però també aquestes mesures incitarien al moviment kurd a enfrontaments, que resultaria a criminalitzar-los, prova d'això són els atacs de l'exèrcit turc després dels missatges del PKK. També es tem que Turquia entri en una espiral d'estat policial.

Publicat per ANF/KQ

martes, 26 de mayo de 2015

Turquia ha d'acabar amb la negació del genocidi armeni 100 anys més tard





Exactament fa 100 anys, el 24 d'abril de 1915, el govern turc va arrestar a 250 intel·lectuals i capdavanters intel·lectuals armenis a Constantinoble, iniciant-se així el Genocidi Armeni.

Des de finals de la primavera de 1915, a Turquia es van dur a terme massacres. El govern va organitzar el genocidi creant esquadrons de la mort, va aprovar lleis per sancionar amb la deportació i la confiscació, utilitzant després la llavors tecnologia punta del ferrocarril i el telègraf, i embolicant-ho tot en la ideologia nacionalista pan-turca.

El llavors cònsol d'EUA a Aleppo, Jesse B. Jackson, ho va denominar “una gegantesca escena de saqueig, així com el cop final per destruir a la raça [armènia]”. L'any 1918, entre la meitat i dos terços dels 2 milions d'armenis vivint en la seva pàtria històrica i dins de l'Imperi Otomà van ser aniquilats. Raphael Lemkin, el jurista que va crear el concepte de genocidi com a crim internacional, també el primer a utilitzar el terme Genocidi Armeni en els anys quaranta, va comptabilitzar el nombre total de morts en un total d'1,2 milions.

Els inicis d'aquesta massacre es remunten a la fi del segle XVIII, quan els reformistes armenis van començar a reclamar la igualtat de drets amb cristians i jueus a l'Imperi Otomà, en el qual les minories no musulmanes eren legalment relegades a l'estatus d'infidel. Massives manifestacions pacífiques van resultar en horribles massacres de més de 100.000 civils armenis desarmats a les mans del Sultà Abdul Hamid Il en la dècada de 1890. A causa de les pèrdues de territoris de Turquia a la Guerra dels Balcans 1912-1913, el seu govern es va tornar cada vegada més inquiet.

Quan la Iª Guerra Mundial va esclatar, el govern otomà (Partit Unionista) va denunciar que els armenis eren un perill per a la seguretat nacional i que es passarien al bàndol rus (alguns van desertar per unir-se a l'Exèrcit Rus). Aquest es va posar en moviment per a la solució final.

A cada ciutat, poble i llogaret al llarg de Turquia, des de Constantinoble a Ankara i fins a les províncies armènies de l'Est, on vivien des de feia 2.500 anys, els armenis van ser envoltats, arrestats, i/o disparats obertament o deportats en massa. Molt habitualment els homes capaços van ser arrestats en grups, portats fora de la ciutat o el poble i afusellats en massa. Les dones, nens, impedits i ancians van tenir l'oportunitat de recollir algunes possessions i ser deportats immediatament “a l'Interior”. Igual que farien els nazis amb els jueus, els turcs habitualment deien als armenis que podrien tornar després de la guerra.

Al llarg de la regió del nord del Mar Negre, i des d'Adana i altres ciutats armènies en el sud, l'estructura de la massacre es va estendre fins al desert del Nord de Síria; a l'Est d'Aleppo, a la regió de Deir el-Zor, van morir més armenis (400.000 o més) que en qualsevol altra part. L'historiador Richard L. Rubenstein ha descrit aquests esdeveniments com “el primer intent obert d'un Estat modern per a cometre un genocidi de forma disciplinada i metòdicament organitzada”. Fins i tot en l'època dels assassinats en massa, el Primer Ministre Interior turc, Talaat Pasha, va negar rotundament a la premsa i als governs estrangers les massacres que s'estaven duent a terme.

Després de la guerra, la negació de l'extermini es va convertir en, segons l'historiador turc Taner Akçam, la fundació d'un dels mites de la república turca moderna. El que va ocórrer als armenis es va considerar que hauria estat culpa dels armenis, i el tema es va convertir en tabú.

A l'educació imposada per l'Estat turc, en la qual la recerca crítica està prohibida, la representació del passat armeni està reduïda a un parell de frases en les quals es desqualifica als armenis. El currículum del govern autoritari encaixa amb la repressió de la llibertat intel·lectual, arribant a aconseguir un dels pitjors rècords dels drets humans; en els últims dos anys, d'acord al Comitè per a la Protecció dels Periodistes, Turquia té més periodistes presos que Xina i Iran.

La negació contínua i està també vinculada a la por a la compensació. Quina retribució legal hi hauria per la pèrdua de la propietat i la riquesa dels armenis, o de les 2.500 esglésies i monestirs armenis i les prop de 2.000 escoles cremades?. Turquia ha elevat l'orgull nacional sobre la veritat històrica i les preocupacions ètiques. En 1997 la International Association of Genocide Scholars va publicar de forma anònima una resolució demostrant que el que li va passar als armenis atén a la definició de genocidi recollida per l'ONU.

Hi ha uns quants acadèmics als quals Turquia ha conreat per recolzar la seva falsificació de la història. Quant a ells, l'“escolar de l'holocaust” Deborah Lipstadt ha dit: “Negar el genocidi, sigui el dels turcs contra els armenis o el dels nazis contra els jueus, no és un acte de reinterpretació històrica…Els negadors sembren la confusió aparentant estar en una genuïna forma acadèmica. Els negadors apunten a la innocència de les terceres parts per convèncer-les que existeix un altre punt de vista de la història quan no n'hi ha; la negació del genocidi s'esforça per remodelar la història a fi de demonitzar a les víctimes i rehabilitar als culpables”.

No obstant això, la negació turca es manifesta de moltes formes. Aquest any, una de les tàctiques apuntava a insultar la memòria del genocidi incloent l'acolliment d'un esdeveniment amb motiu de la Batalla de Gallipolli el 24 d'abril (el dia que els armenis de tot el món rememoren el genocidi) en lloc del 25 d'abril, el dia habitual de commemoració de la batalla de Gallipolli. L'ofensa es redobla amb la presència del Príncep Carlos i el Príncep Harry en aquesta trobada política.

És per això que augmenta la importància que la passada setmana el Papa Francisco afirmés que la massacre dels armenis va ser “el primer genocidi del segle XX”. Va mostrar que no seria manipulat per l'Estat turc.Tampoc anava a ser entabanat per la retòrica enganyosa de Turquia, que suggereix que si s'utilitza la paraula “genocidi” crearia una crisi entre musulmans i cristians. El Papa va prendre la qüestió moral encara més quan es va dirigir a la corrupció de la negació de Turquia: “ocultar o negar la maldat és com una ferida que permet mantenir el sagnat sense embenar ell.”

Font: The Guardian

Traducció: CSRPK – Mallorca

sábado, 23 de mayo de 2015

Dolor i felicitat braç a braç a Kobanê



Mentre les operacions de neteja de les forces pertanyents a les YPG*YPJ contra els criminals de ISIS continuen en el cantó de Kobanê, la ciutat amb el mateix nom la vida torna a la normalitat entre els enderrocs.

La històrica resistència de les YPG/YPJ en Kobanê, que van trencar el cèrcol que ISIS havia imposat sobre els pobles d'Orient Mitjà valent-se de la por. Ara el sistema de democràcia autònoma en Rojava està sent discutit com a model per a Orient Mitjà.

Les dones kurdes, que han jugat un paper protagonista en la resistència, estan ara en l'avantguarda dels esforços per netejar els enderrocs i començar la reconstrucció.

D'una banda hi ha funerals pels caiguts en el combat, mentre que en l'altre el poble celebra l'aixafament de ISIS dansant entorn de les fogueres. A més, després d'anys de dictadura Ba’ath en els quals l'àrab era l'única llengua permesa, l'ús de l'àrab comença a no estar tan ben vist.
Seguint a l'anomenat a la mobilització fet pel líder del poble kurd Abdullah Öcalan, la joventut ha retornat a Kobanê per unir-se a la resistència des de les quatre parts de Kurdistan. Per tant, ara és possible escoltar parlar quatre dialectes diferents de kurd, mentre que musulmans, yezidíes i alevis lluiten braç a braç en els quadres de les YPG/YPJ.

Després de centenars d'anys de dominació àrab les forces kurdes han aconseguit ara el riu Eúfrates i el control de l'àrea es troba actualment a les mans de les YPJ.

Al següent enllaç es poden veure fotografies de la neteja de Kobanê, així com d'un nen amagant-se sota el taüt del seu pare i al poble celebrant la derrota dels criminals de l'Estat Islàmic.

Notícia original amb galeria fotogràfica de les últimes setmanes

Font: ANF

martes, 19 de mayo de 2015

L'EI torna a mostrar la seva crueltat amb l'execució de dos homes per ‘tenir relacions homosexuals’

Para ver en castellano


Els dos homes abraçats al seu botxí en creure que anaven a ser perdonats.

L'Estat Islàmic ha tornat a donar mostres de la barbàrie que imposa a les regions sirianes que controlen. La crueltat i el salvatgisme de l'ISIS van tornar a aparèixer en l'execució de dos homes als quals van acusar de «tenir una aventura homosexual».

L'aplicació sense atenuants de la llei islàmica (sharía) ha portat als terroristes a aplicar la pena de mort a tot tipus d'actes considerats «delictius», com l'adulteri o l'homosexualitat.

L'execució dels dos homes es va produir en la localitat d'Homs. Els dos homes van ser portats a un apartat lloc, amb els ulls embenats i emmanillats. Quan se'ls anava a aplicar la pena de mort, per lapidació, un dels seus executors, es va apropar a ells i els va dir que tots els seus pecats eren perdonats i que eren lliures.

Els dos homes li van abraçar emocionats, mentre els quatre executors que els anaven a matar subjectaven les pedres amb les quals anaven a ser lapidats. Segons després comença la lapidació.

La imatge final mostra els cossos destrossats de les dues víctimes en el sòl i com un grup d'almenys quatre botxins de l'ISIS continuen llançant-los pedres malgrat estar ja morts.

Les imatges de l'execució van ser compartides per seguidors de l'ISIS a les xarxes socials argumentant que aquestes mostren la compassió de l'Estat Islàmic. El fet es suma a una sèrie de “càstigs” que l'aparell de propaganda de l'Estat Islàmic difon cada vegada amb major freqüència.

L'assassinat d'aquests dos homes se suma a la llarga llista d'execucions de l'ISIS. Una de les més cruels va ser el passat mes d'octubre quan una dona acusada d'adulteri va ser enterrada en un clot i lapidada pel seu pare.

Font: El Món

lunes, 18 de mayo de 2015

Soldats turcs obren foc sobre civils en Yemişli



Tres civils han resultat ferits després de que soldats turcs obrissin foc sobre la població local en Yemişli, un poble a la frontera en Uludere, districte de Şırnak.

D'acord amb els informes inicials que s'han anat rebent, els soldats van obrir foc a un grup d'habitants del poble que reclamaven formar part en els negocis ambulants de la frontera al seu poble el dilluns al matí.

Els civils ferits en l'atac han estat traslladats al poble en ambulàncies mentre que l'activitat militar i la tensió a la regió continuen.


viernes, 15 de mayo de 2015

Nou Estat Policial a Turquia després de l'engegada del nou paquet de seguretat interna




Després d'una llarga sessió duta a terme aquesta nit, ha estat aprovada al Parlament turc el “paquet de seguretat interna” que atorga major poder a la policia, incloent-hi el dret de tirar a matar. Aquest projecte va ser presentat pel govern de l'AKP i inclou canvis en certes lleis i ordres executives.

En la nova legislació s'inclouen dins de la definició d'armes, l'anomenat còctel molotov, justificant el poder dels cossos policials de disparar amb bales de foc a totes aquelles persones que utilitzin aquesta arma. La llei també prohibeix la vestimenta tradicional «Sal û şapik» argumentant que “s'assembla a l'uniforme de l'organització” i preveu la detenció de les persones que cobreixin el seu rostre amb el tradicional “keffiyeh”. Serà possible declarar certes àrees com a «zones militars prohibides» per motius de falta de seguretat, això comportarà la possible evacuació d'àrees de població.

Si es considera que pot haver-hi un retard, bastarà amb un escrit del cap de la policia o del cap de l'organització d'intel·ligència per realitzar escoltes telefòniques dels ciutadans i solament serà sotmès a l'aprovació d'un jutge passades 48 hores, en lloc de les 24 hores anteriors.

La nova legislació també atorga amplis poders als governadors, que podran prohibir les manifestacions, protestes, concentracions així com ordenar arrests i assignar unitats armades.

El Partit Democràtic dels Pobles (HDP) es va oposar al paquet de seguretat i va aconseguir que el govern retirés almenys seixanta articles. La resta de les mesures que van ser aprovades, malgrat l'oposició per la resta dels partits, han causat fúria i estupor en la ciutadania i en les organitzacions de drets humans.

Els comentaristes opinen que el govern de l'AKP pren aquestes mesures just abans de les eleccions generals a Turquia per evitar qualsevol oposició, però també aquestes mesures incitarien al moviment kurd a enfrontaments, que resultaria a criminalitzar-los, prova d'això són els atacs de l'exèrcit turc després dels missatges del PKK. També es tem que Turquia entri en una espiral d'estat policial.

Publicat per ANF/KQ

lunes, 11 de mayo de 2015

Més de 600 nens han mort per negligència a Turquia el passat 2014




La Gündem Children’s Association ha denunciat que durant 2014 almenys 627 nens van morir a Turquia i Kurdistan nord en accidents evitables. L'Associació pels Drets Humans (ADH) ha anunciat un total de 122 nens en els tres primers mesos de 2015.

La Gündrem Children’s Association ha publicat el seu informe del 2014 a la seu d'una agència de premsa.
El portaveu, Ezgi Koman, ha dit que almenys 627 nens van morir en 2014.

L'estat ha matat a 38 nens.

Koman ha afirmat també que aquests nens van morir en el camí al col·legi, veient la televisió, al carrer, en accidents de trànsit, rebent tractament mèdic i fugint del conflicte a la frontera.
Koman ha afegit que vuit d'aquests nens van morir com a resultat de la violència policial, altres dues en assassinats extra-judicials i altres dos estant baix custòdia.

“Les autoritats han fallat en prendre precaucions i com a resultat 589 nens han mort”

El portaveu ha reportat que 589 d'aquests 627 nens van morir com a resultat d'una negligència.

La ADH ha informat al seu torn que dels 122 nens que han mort en els tres primers mesos de 2015, tretze es van suïcidar. L'associació ha registrat també que 640 nens van ser ferits com a resultat de la violència policial enfront de l'agitació social, així com 250 arrests a menors d'edat i 18 d'ells llocs sota custòdia. 872 nens van ser anotats pel Ministeri Nacional d'Educació com a “potencials infractors”. D'altra banda hi ha hagut també prop de 100 casos d'abús sexual i violació en institucions de l'estat com a presons, escoles i residències.

La ADH ha centrat a més l'atenció en la importància que els nens puguin tenir el dret a rebre la seva educació en la llengua materna i ha criticat la continuïtat de l'obligació per part del govern d'impartir classes religioses a les escoles, malgrat les sentències dels tribunals internacionals de drets humans.

domingo, 10 de mayo de 2015

Lluitem contra el feixisme que encarna l'Estat Islàmic




La guerra a Síria i l'Iraq ha atret a milers de combatents estrangers —europeus en un nombre significatiu— però la brutalitat de l'Estat Islàmic (EI) està galvanitzant un cert suport forà entorn dels grups que lluiten contra ell, especialment els kurds. Els qui combaten al jihadisme han començat així mateix a rebre voluntaris de l'exterior —també espanyols— si bé en un flux molt menor que el que ha engrossit les files de l'organització jihadista dirigida per Abu Bakr al Bagdadi.

El grup de brigadistes espanyols —pertanyent a Reconstrucció Comunista, una escissió de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya— va arribar a Síria a inicis d'any i, integrat en un batalló compost per membres de diferents nacionalitats, va establir la seva base a Serekaniye (Ras al Ayn, en àrab), una ciutat controlada per les Unitats de Protecció Popular (YPG), la milícia kurda que ha expulsat al *EI de diversos cantons de Síria i s'oposa tant al califat com al règim de Bachar al Rostiu.

Els brigadistes espanyols asseguren que allí van rebre entrenament militar i, durant uns dies, van ser enviats a lluitar al capdavant, un punt corroborat a aquest diari per fonts de la intel·ligència turca i un periodista local.

“Excepte alguns camarades de la nostra organització, ningú sabia que veníem. Però hi ha vegades que cal deixar a un costat la teva pròpia felicitat i fins i tot la felicitat de la gent que més t'importa”, assegura un dels voluntaris espanyols, que es fa anomenar Paco Arcadio, en una de les diverses entrevistes telefòniques mantingudes amb aquest diari durant les últimes setmanes.

El combatent declina confirmar quants integren la «delegació» espanyola per “raons de seguretat” i només reconeix la presència de dues persones, encara que la font d'intel·ligència esmentada creu que el nombre és major.

Els motius que han empès a aquests joves a prendre les armes per combatre a l'Estat Islàmic són el que denominen el «internacionalisme proletari» i donar suport a la lluita “revolucionària” de les forces kurdes: «No és una lluita contra l'islam, sinó per la convivència entre diferents cultures, i no només a favor dels kurds, sinó de tota la humanitat. No podem caure en el simplisme de dir que això és culpa de l'islam i promoure així moviments racistes i xenòfobs. Nosaltres no lluitem contra els musulmans, lluitem contra el feixisme que encarna l'Estat Islàmic, com es va lluitar a Espanya en 1936 o en Stalingrad en 1943».

La situació a Serekaniye (Síria) no era excessivament complicada, però ara el batalló de brigadistes ha passat a paraules majors. Fa un mes, l'adreça de la milícia kurda YPG va decidir destinar als combatents estrangers al capdavant de Sinjar (l'Iraq), a l'altre costat de la frontera que el EI i la guerra han esborrat.

Sinjar és un dels punts calents de l'ofensiva contra el EI després que el passat estiu anés arrasada pels jihadistes, que van matar a centenars de veïns —la majoria kurds de religió yazidí— i van provocar un gran èxode. A Sinjar hi ha moviment de tropes, afirma Arcadio, mentre a l'altre costat del telèfon se senten trets i explosions. L'espanyol assegura haver participat ell mateix en operacions de fustigació a l'Estat Islàmic, per exemple l'última setmana de març, quan al costat d'altres companys diu que va atacar una posició enemiga en un atac en el qual van morir 15 jihadistes.

Reconquerir Sinjar tindria una importància cabdal, ja que així les forces kurdes tallarien una de les principals vies de comunicació entre els territoris que controla el EI a l'Iraq i Síria. No obstant això, les ordres no estan clares, ja que en el camp antijihadista es barregen diverses organitzacions: a més de les YPG, hi ha milícies yazidíes i cristianes, i militants de grups armats de Turquia, a més de les tropes peshmerga del Govern kurd de l'Iraq. I els recels entre aquests grups són més que notoris.

Segons el brigadista ara és bon moment per a l'ofensiva doncs «la moral del EI està feta trossos» després d'haver estat expulsat de la ciutat siriana de Kobane o de la iraquiana de *Tikrit: “Hem comprovat com en els atacs de les [milícies] YPG, fins i tot tenint ells més i millor armament i sent les YPG inferiors en nombre, el Daesh es retira abandonant als seus companys ferits i l'armament”. L'Institut per a l'Estudi de la Guerra, amb seu a Washington, comparteix aquesta visió i considera que els últims atacs del EI a països com Iemen o Líbia estan destinats a «contrarestar la percepció del seu declivi a l'Iraq».

En les últimes setmanes un australià i un britànic han mort en les files de les milícies kurdes. Però Arcadio assumeix els riscos: «Combatrem fins que només ens quedi una bala en el carregador, la que impedirà que ens capturin amb vida. No anem a donar [al EI] el plaer d'executar-nos en públic».

Els problemes legals dels forans

La detenció, el febrer passat, de vuit espanyols que presumptament es van integrar en les milícies prorrusas d'Ucraïna, va obrir un debat sobre la situació legal dels combatents nacionals en conflictes estrangers.
El brigadista Paco Arcadio i els seus companys saben que ells mateixos podrien tenir problemes legals si tornen a Espanya després de combatre a Síria i l'Iraq per lo que voldrien que el Govern espanyol es comprometés al fet que «ningú que s'una a les [milícies kurdes] YPG sofreixi cap repressió per part de l'Estat». «Amb anar a una manifestació a París no es derrota al Daesh [denominació de l'Estat Islàmic en àrab], ja és hora que el Govern actuï i sigui conseqüent amb el que diu», justifica Arcadio.
Existeix un precedent: la Fiscalia d'Holanda, després de conèixer-se el cas dels integrants d'un club de moters neerlandès enrolats en les milícies kurdes, va assegurar que no perseguirà judicialment als ciutadans del seu país que combaten a l'Estat Islàmic.

sábado, 9 de mayo de 2015

Els professors del Kurdistan Est prenen els carrers pels seus drets




Els professors han pres els carrers en moltes ciutats del Kurdistan Est reclamant la fi de tot tipus de discriminació i un salari digne.

L'acció de les masses es va dur a terme el 16 d'abril en el Kurdistan Est, el qual sofreix una seriosa crisi econòmica i la repressió del règim iranià. Els professors van realitzar mítings en moltes ciutats reclamant un increment dels seus salaris fins a una quantitat digna i la fi de la discriminació a la qual estan exposats en el Kurdistan Est. Els professors van reclamar també l'alliberament dels professors empresonats.

Les accions de protesta dels professors van ser realitzades principalment a Ilam, Meriwan, Saqiz i Sine.

Va haver-hi una gran participació de les dones en les accions, mentre que la policia i els soldats van adoptar mesures de seguretat intensives.

Font: ANF
Traducció: CSRPK Mallorca